L’actuació se’ns va fer curta, teníem ganes de més! Així que vam començar a fer plans per aprofitar un matí de dissabte molt primaveral. Alguns van decidir fer el que molts sarrianencs fan en un migdia solejat, anar a menjar unes braves al conegudíssim Bar Tomás. L’Eric i la Tània van proposar fer una excursió des de Sarrià fins a Sant Cugat a peu i 16 joves més vam canviar la faixa per les xiruques.
La ruta va arrencar a l’avinguda del Tibidabo. Quan ja estàvem deixant enrere la ciutat, van començar a sorgir els primers dubtes d’orientació. També es va viure el típic moment de “no, si jo et seguia a tu”. La Maria va recórrer al GPS del mòbil i un Consell de Savis va analitzar un mapa de Collserola. Finalment, vam trobar el camí cap a Sant Cugat.
Durant l’excursió, la Jove de Barcelona va batre un rècord casteller: l’intent de pilar sobre via. Aquesta nova modalitat de castell consisteix en aixecar un pilar (o els que sorgeixin) sobre el pont del funicular del Tibidabo per alegrar el dia al conductor i als passatgers. Vam descartar carregar el pilar quan ens vam adonar que el funicular estava tan lluny que no ens veurien. El seny també va desaconsellar esperar fins que passés (quan fos) un altre ferrocarril.
Després d’una bona estona d’ascens, vam començar a pensar en els entrepans i/o carmanyoles que portàvem a la motxilla. Així que vam acordar que buscaríem un bon lloc per dinar. La indicació que marcava un “mirador” ens va semblar encertadíssima i la vam seguir esperant una fondalada amb vistes espectaculars a la ciutat comtal. Bé, no hi van haver panoràmiques al·lucinants però si que ens ho vam passar molt bé compartint el dinar, xerrant i fent broma en una esplanada a l’ombra.
Amb les piles carregadíssimes, vam seguir el camí, que ara ja feia baixada. Vam fer una petita parada a l’ermita de Sant Medir, on vam immortalitzar l’excursió. A la foto, òbviament, vam lluir una camisa de la Jove.
Al final de la ruta, vam conèixer el Pi d’en Xandri, símbol de Sant Cugat. Aconseguir aquest objectiu ens va omplir molt personalment, però les nostres cames demanaven un altre tipus de recompensa: un bon berenar! Vam tornar a passar pels carrers que ens havien conduït a la nostra última diada fins trobar una gelateria. Amb granissats, orxates, gelats i gofres vam posar el punt final a la jornada.
L’experiència ens va agradar tant que esperem repetir-ho aviat! Aneu preparant les xiruques i la motxilla!
Per Meritxell Hernández Soler, 16/04/2013
