El primer dia, després de matinar molt, vam agafar el tren, vam viatjar fins a l’Aldea i des d’allà vam haver de caminar una mica fins la casa. Un cop a la casa el muntatge de tendes i la instal·lació va ocupar gran part del dia, però encara vam poder realitzar alguns jocs de cooperació i coneixença (amb els nostres nous noms gals), vam poder parlar de castells i, ja a la nit, jocs de stalking. I, tot i que vam anar a dormir aviat, va ser realment complicat fer-ho ja que feia molta calor a dins les tendes.
El segon dia, llevar-se aviat per aprofitar bé el dia. Al matí una gimcana per a demostrar que la nostra canalla podien ser uns bons gals i per la tarda, després de pintar les samarretes, jocs de… bé, jocs on farina, natilles, ous, sabó i pintura van quedar ben refregats per tot el cos. Després de la dutxa obligada, un sopar boig per celebrar que els gals van acceptar a la nostra canalla, només queda signar el document A-15. A la nit van intentar demostrar que valien com a bards, però no se’n van sortir gaire bé i alguns van acabar lligats a als arbres.
Després d’una nit més fresca que la primera va arribar el tercer dia. Llevar-se aviat i organitzar-se per recollir, netejar, desmuntar tendes i, per fi, toca signar el document que indica que la canalla poden ser gals. Va resultar, però, que l’imprès A-15 no era tan fàcil d’aconseguir, burocràcia, ja se sap. Després de dinar foto de grup amb la nova samarreta, comiat dels gossos i cavalls i camí cap al tren.
Molt divertit tot plegat. Vam descobrir que tenim una canalla molt maca que, a més de fer bé els castells, sap passar-s’ho bé amb poca cosa. Moltes gràcies per tot, ara a pensar en les de l’any que ve!
I, per cert, qui es va quedar la pinça del joc que va ocupar tots els dies? Tot un misteri…
