El millor es fa esperar, diuen. I ja han passat tres dies i segur que encara ens dura la ressaca castellera… Però amb ressaca o sense, agafa les ulleres “del serca“, pren-te un esbarjo, fes-te un cafetó, i llegeix per recordar i recorda per no oblidar com de gran vam fer la plaça.
Arribà el dia tan esperat!!! Sí, per fi, ja érem a dissabte dia 8 de novembre! I no, ni molt menys esperàvem l’anhelat 9N per poder anar a votar després de 300 anys. El nostre dia assenyalat era aquest 8N i ens la bufava el 9N! …Bé, tampoc ens passarem. El cas és que l’entrenament de divendres havia anat prou bé, havíem posat pilars al 4d7 i el 3d7 després de llargues setmanes entrenant-lo. Per fi anava perfilant-se, i teníem ganes de complir amb els objectius marcats i, per tant, portar-los a plaça.
Dissabte va ser un dia de plena activitat collística, on ens vam haver d’organitzar molt, i des d’on volem agrair la gran feina de la nostra fantàstica comissió d’activitats però també a tots aquells que van participar a fer possible tot allò que es volia fer. I què es va fer? Neteja profunda del local de bon matí (estava impecable, però els detalls s’han de polir), endreçament i organització de les taules de cara el sopar post-Diada…mentre uns altres valents desafiaven el fred i les quatre gotes que amenaçaven la Diada a la Mostra d’Entitats del barri de La Sagrera. Després d’havent dinat bé tocava descansar mentre alguns altres seguien ultimant els darrers preparatius al local, quan en un tres i no-res ja eren les cinc, i el neguit va començar a apoderar-se d’alguns joves.
Havíem quedat a dos quarts de sis a la Plaça de Masadas, un emplaçament on fins fa unes poques dècades s’hi aplegava un comerç de barri. Actualment és un punt de trobada dels veïns, i per tant és el lloc en el qual portem tres anys alçant castells. Els joves ens vam anant trobant direcció la plaça i només podies copsar alegria i il·lusió. Una cara de donar el màxim. Un cop arribats a la plaça ja era gairebé fosc i el cel restava parcialment ennuvolat, però sense rastre de pluja. Mentrestant la plaça s’omplia de camises granes, les colles convidades i el públic arribaven. Aquest cop s’unien a la nostra festa els Castellers de Badalona i els Encantats de Begues, que venien a portar castells molt solvents.
A les sis ben tocades ja tenim totes tres colles muntades les pinyes dels nostres pilars d’entrada. Comencem amb la novetat de dos pilars de quatre simultanis, on un d’ells és per sota. Ens surten maquíssims! Tot seguit —en primera ronda— la intenció és el primer 3d7p de la temporada! Hi ha nervis, però era un castell que més del 60% (o més; on és la Comissió d’Estatística quan se la necessita?!) dels joves presents mai havien vist, i no només per la gran quantitat de gent nova que ha entrat enguany, sinó perquè va ser un castell que el 2013 no vam portar a plaça. Llavors calia descarregar-lo, donar el màxim i fer-ho el millor possible. Així que 3d7p descarregat!!! Sííííí!!! Ho havíem fet! Tremoladís, neguitós, però bona feina per ser el primer en dos anys!! A la mateixa ronda els Encantats de Begues farien el 3d6 mentre que els Castellers de Badalona el 3d7. Anava de tres la cosa…aquí ho deixem.
En segona ronda ens espera un altre castell que aquesta temporada només havíem portat un cop a la plaça (a La Mercè) i ens havia sortit molt bé i ara teníem l’oportunitat de tornar-lo a repetir. La carregada d’aquest 4d7p va ser tranquil·la, però el castell a mesura que anava entrant el pilar s’havia anat obrint, fet que va patir a nivell de terços i va fer que la descarregada no fos gaire plàcida. Epp!! Però descarregat!! El vam lluitar i suar, els castells també es pateixen i no sempre surten bé, ja en vindran de millors! Dos de dos descarregats! Celebrat igualment, vam demostrar de què estem fets!
I ja us ho podeu imaginar, ara la cosa aniria de quatres. Els Encantats de Begues presentava un 4d6a de plenes garanties, i els Castellers de Badalona portaven un 4d7 molt parat i estètic.
Després de l’èxtasi, de desprendre’ns de tota l’adrenalina, a la tercera ronda calia no badar amb el 4d7, però era clarament un castell que portem bé i que era per acabar bé, amb els deures fets. Així va ser, un 4d7 maco, potser no tan bo com d’altres que hem portat, però en podem estar orgullosos d’acabar amb els mateixos 4d7 descarregats de la temporada passada: 13!!!
I com la cosa anava de pilars (o agulles), els Encantats de Begues tiraven amunt un 3d6a que van descarregar amb prou solvència, seguits d’uns Castellers de Badalona que van descarregar un 5d6 que demanava un pis més.
Però encara no ho havíem fet tot! Volíem fer el nostre primer vano de 5 de la temporada! Amb tots els pilars de 4 que teníem i de tots els colors, només calia posar-los al costat d’aquest pilar de 5 que tant ens ha costat enguany però que definitivament tenim. Un vano de 5 preciós, quietíssim i que va ser la cirereta de la Diada, i que va ser molt celebrat a la colla. En quan a les nostres colles acompanyants, Encantats de Begues va portar un pd4 i els Castellers de Badalona un pd5.
I ara? Havíem acabat?! No pas! La nostra canalla volia mostrar les seves habilitats, que ho peten molt i van dir que de plaça no es movia ningú, que els més grans farien una soca i ells farien pd4 folrat composats per ells mateixos. Tota la canalla amunt!! Sabíem que el descarregarien, però el que no sabíem és que volien més, de tal manera que ens van posar de dos en dos en una llarga filera direcció la font central de la plaça. No es tractava de mullar-nos, sinó d’enlairar els més petits. Hem dit petits, però els morats de més d’un diran que no ho eren tan. Com tampoc sabem d’on va aparèixer tanta canalla. Diríem que no en tenim tanta…
I ara sí, les gralles posarien començament a una cercavila direcció cap el local, on ens esperaria atipar-nos de valents amb un bon sopar i postres que van portar els pares, la canalla i la no tan canalla. Boníssims tots! Després la tradicional tongada de vídeos (bé, aquest any només un), diferents coreografies de pares i canalla, i recitals instrumentals de la Laureta, la Maia i la Mònica. I finalment la xerinola Jove per gaudir al màxim de la nit!
Abans d’acomiadar-nos-en us volem informar que senyors i senyores aquesta colla té molt futur, i l’any que ve tremoleu perquè donarà molta guerra i sorpreses!! Ens veiem colla, recupereu-vos, i moltes gràcies per la dedicació a aquesta gran família i per aquesta temporada que hem acabat de la millor manera. I sobretot recordeu-vos-en de les lliçons d’aquesta temporada, quedeu-vos amb el que hem après i hem compartit per començar un any 2015 ple de reptes que pretén situar aquesta colla al lloc on es mereix.
Visca la Colla!!! JOVE!!!!
Resultats:
Encantats de Begues: pd4, 3d6, 4d6, 3d6a, pd4
Castellers de Badalona: pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5
Jove de Barcelona: pd4, pd4xs, 3d7p, 4d7p, 4d7, vd5
Per reviure les emocions del proppassat 8N, aquí teniu les fotos del nostre fotògraf Claudi Dómper i la nostra fotògrafa Andrea López. Gràcies a tots dos per la vostra feina aquesta temporada!
