És una data èpica per a la Jove de Barcelona, la de la Calçotada Jove. Enguany era la 3a edició d’aquest grandiós esdeveniment. En només tres anys, ja hem aconseguit que la Calçotada de la #JBCN tingui els seus rituals propis, uns trets distintius molt característics: les matinades espectaculars per agafar lloc a Les Planes, aquella garrafa d’aigua de 5 litres buidant-se al riu, les cares de la gent flipant quan ens veu passar amb caixes i caixes de birra, els gots de la colla groga, els crits indiscriminats de tothom, els concursos corruptes…!
Aquest any no va ser menys! Els currantes de la Comissió d’Activitats ho van tornar a petar! Veure les cares somrients de la gent tota enfarinada no té preu! Per tota la resta MasterCard, i això la gent del Makro ho sap molt bé! I el nostre tresorer també!
Ja dissabte alguns valents van començar la festa preparant l’organització del que seria un dia inoblidable. La prèvia a la Gran Farra és sagrada!
Els de Matinades van arribar a Font de Les Planes cap a les 09:30h – 10:00h sense gralles. Però no calien tampoc, ja amb la Xibeca et despertes de cop (exacte, no parlem de cervesa, sinó del càntic de les òlibes! ¬¬’). I això no ho sabríem si no fos pel Celso, que és molt aficionat a la Xibeca i ens va explicar aquesta anècdota (sí, ara parlem de birra!!!).
Després d’agafar lloc, un bon esmorzar al bar per agafar forces per tot el dia. Un dia llarg, tot i que l’any vinent ho serà encara més perquè si tot va bé per fi tindrem local, o en el seu defecte a la gent del merendero els hi demanarem que no tanquin a les set de la tarda!
Els de la colla groga anaven arribant de mica en mica. Tallant calçots de bon matí, tot tastant la birra per garantir la qualitat de la beguda a tota la resta. Es van anar acumulant, i no sabem com, però vam acabar amb una impressionant muntanya de 1000 calçots. 1000!!! Per a alguns va ser la primera calçotada, per tant van estrenar-se “a lo grande”! És clar que no només vam menjar cebetes tendres… butis, xoriços, carxofes, patates…! Hi havia de tot!
Els de la Comissió Foc i Cuina s’ho van currar moltíssim també! Una feinada tremenda! Per molt bé que ho féssin, era impossible menjar abans de les quatre o les cinc de la tarda, així que és fàcil el que plantejem ara:
Què fas des de les 10:00h fins les 17:00h si no tens menjar? Beure cervesa! És clar!
Sí, la gent de Les Planes ja es pensava que estavem muntant un bar o alguna cosa d’aquestes. Alguns van intentar comprar-ne! De totes maneres, no sabem com, vam aguantar fins que van arribar els 1000 calçots. I molt disposats a menjar-nos-els-ho-hi-l’!
Bueno, bueno… i arribats aquest punt, evidentment, el moment més esperat del dia: Concurs de Salses! Com cada any per la Calçotada, els d’Activitats organitzen aquest concurs, on els millors xefs de la Jove de Barcelona elaboren la pròpia salsa (romesco o no) amb recepta secreta. I evidentment, és un tongazo impressionant. Aquests escàndols del Bárcenas, Gürtel i del Fabra no són absolutament res si ho comparem amb el que passa al concurs de salses de la Jove de Barcelona.
Alguns estan realment cansats de que cada any hi hagi tongo. I això que la decissió és com molt assembleària, on tothom s’indigna, s’escridassen els uns amb els altres, i al final PAM! guanya qui guanya… Aquest any ja va ser insostenible, perquè hi van haver dos 1ers Premis. Molt heavy tot plegat. Això sí, va haver-hi de tot: des de salses ultra líquides, algunes amb consistència tipus mercuri, d’altres amb coloració sospitosa, algunes amb ingredients que encara no s’han atrevit a revelar els autors, i d’altres com aquesta de la foto, que realment impressiona, una mena de ciment d’una densitat sorprenent:
N’hi havia de més bones i de menys, totes delicioses, però els guanyadors ho tenen molt merescut! Des d’aquí els felicitem! Aurélien Luciani i Pep Llopart, us va quedar un romesco boníssim!!! Felicitats!
Acabat el tongazo vam deixar tothom qui no ens coneixia bocabadat, cantant el nostre himne mariner amb el cor a la mà, la cançó de la Jove Pirata, tot remant amb molta, molta Força!!! Veure 70 persones cantant a l’uníson aquest temazo fa posar els pèls de punta!
I per acabar la Calçotada amb un final apoteòsic, la Comissió d’Activitats va preparar una gimcana per a tota la colla. Qui diu tota la colla, diu Pacos i Patos. Sí… una altra oportunitat perquè aquests dos bàndols enemistats dins la JBCN disputéssin un combat a muerte. A banda i banda de Les Planes, el terra es trencava dividint la colla en dos grups amb habilitats especials. El cel va ennegrir-se de cop, els arbres van deixar caure totes les fulles que volaven al vent a vint mil parsecs per hora. El soroll dels corbs va substituir el xiuxiueig dels ocells, i al terra, les restes dels calçots devorats corrien a amargar-se entre la brossa… A uns els hi va sortir alitas i colita, i els altres van desenvolupar esquelets d’adamantium i habilitats telequinètiques. Tot estava preparat!
Quatre proves molt ben parides que van fer que tothom s’ho passés realment bé! Carreres amb pomes, de flams, guerra de farina i una guerra final de petons, per demostrar que tot i ser Pato o Paco, #mejorunidos! Va ser impressionant la gimacana, veure tota la gent feliç i fent el burro com si estiguéssim al punt més boig de la nostra infància! Molt, molt divertit!
I així vam anar arribant al final del que va ser la 3a edició de la Calçotada Jove. Un esdeveniment que realment va millorant any rere any! És impressionant veure com anem augmentant la quantitat de calçots… això vol dir que la colla creix!!! I coi, això ens fa feliços! L’any vinent, esperem demanar 1500+!
Us deixem amb unes quantes fotos, de l’Adrià Salvadó i del Claudi Domper: genials, com sempre!
Gràcies a tothom per haver vingut! I si no vau poder venir no patiu, que d’esdveniments especials n’hi haurà més! 😉
Us esperem dimarts a les 19:00h a l’entrenament!
[slickr-flickr search=”sets” set=”72157632911061353″]
